Aquest any, un abans del canvi de segle i del mil·leni, la fira ALTERNATIVA vol dedicar-Io a la cultura per la pau. Malauradament, hem tingut molt a prop una guerra: lugoslavia, i és per aquest motiu les imatges del cartell. Es ben cert que no ha sigut I'única però ens ha afectat molt directament.
L'espai humà i ‘'escultura social que durant tres dies volem crear en aquesta fira ALTERNATIVA és un esforç per aconseguir mantenir un futur d'esperança. Si no construïm una cultura per la pau és impossible caminar vers una veritable democràcia.
Són tres dies d'utopia i sobre tot de relacions intergeneracionals a on ens podem expressar lliurement. Espais de reflexió i diàleg, de joc, d'imaginació, de creació sense limitacions; tot es possible en aquest territori si el que es vol és formar part de la vida.
Per cinquè any convidem a tothom a participar en la fira ALTERNATIVA per crear un espai de relacions, d'idees, accions i objectes,. amb una concepció ètica, social i ecològica equilibrada vers l'utopia que significa l'igualtat entre les persones i l'amor a la terra.
 
Un estructura social patriarcal, jeràrquica i competitiva, insostenible mediambientalment, violenta i agressiva; és un món deshumanitzat i que ens porta a la desesperança. Volem per tant en aquest tres dies de la fira ALTERNATIVA del Maresme a Sant Pol de Mar, poguer compartir l'espai de Can Villar amb aquelles persones que feinegen per viure amb actituts pacifistes, ecofeministes, solidàries, ecologistes, llibertaries i democràtiques.
Comissió Fira Alternativa
En moltes poblacions de Catalunya, i Sant Pol n’és una, s’està imposant un canvi de model de configuració i de paisatge que obligarà - ens obligarà- tard o d’hora a abordar els problemes heretats del creixement accelerat i sense proporcions que hi té lloc.
La gran ciutat s’ha extès com una taca d’oli en el territori intermedi entre la Regió Metropolitana i les ciutats històriques de I’entorn de Barcelona (Sabadell, Granollers, Mataró..) i amenaça d' anar més enllà. Indrets com la Plana del Vallès - que podia haver-se convertit en una gran reserva agrícola i natural del país- o el Maresme, han estat dels més afectats per una forta degradació paisatgística, però també per un pèrdua del seu caràcter.
Ens cal ser conscients, a l 'hora de la urbanització salvatge d’indrets de gran valor col•lectiu - quan donem escandaloses facilitats al negoci immobiliari-, de la impossibilitat per tornar enrere que originen moltes d’aquestes intervencions en el territori. Les transformacions brusques de I’espai poden ser tan irreversibles com el pas del temps.
Així,esdevé especialment urgent d’aturar el procés que porta la ciutat compacta a la ciutat difusa, és a dir, d’una manera d’organitzar el territori basada en el potenciament del nucli urbà a una altra que ocupa de forma inarticulada el terme municipal per acabar degradant-lo.
En eI seu moment es va diagnosticar la malaltia que, des de la . segona meitat de segle ençà, anava minvant les capacitats deis espais públics urbans. A tot Europa, i sobretot des de principis dels anys vuitanta, es va cercar remei en un model de ciutat més humanitzada. Ara, els observadors més atents a les transformacions territorials dels últims anys han arribat a un alt consens sobre la necessitat que no trigui gaire el reconeixement oficial que l’espai on vivim pateix una crisi causada pel malbaratament del territori quan és ocupat no pas en funció d’interessos reals de la població sinó d’una manera insensata i crua.
Agost 1999
Fira Alternativa